Definició de volums potencials de trencada en parets rocoses.
L'estudi del volum potencial de trencada d'un massís rocós acostuma a abordar-se mitjançant mètodes racionals o mètodes empírics (basats en la freqüència dels esdeveniments). Degut a l'extensió dels massissos rocosos, l'elevada quantitat de dades a tractar, l'ampli rang d'orientacions i resistències de les juntes i l'interès per caracteritzar el massís de manera espacialment distribuïda, realitzem una aproximació estadística basada en el tractament d'imatges d'alta resolució.
No pretenem eliminar totes les incerteses en l'avaluació de la susceptibilitat al despreniment, però sí reduir-ne algunes, especialment les relacionades amb la dimensió de les masses cinemàticament inestables i la disposició espacial de les discontinuïtats.
Els objectius específics són:
- Obtenció de la distribució de volum de massa rocosa cinemàticament inestable en un massís rocós. Per dur-ho a terme pretenem treballar amb models tridimensionals del massís rocós obtinguts mitjançant tècniques fotogramètriques i TLS (Terrestrial Laser Scanning), sobre els que caracteritzarem les discontinuïtats que delimiten els volums rocosos potencialment inestables.
- Caracterització del mecanisme de trencada predominant en vessants rocosos. Les trencades més simples són aquelles que es produeixen a través d'una única superfície (trencada plana) o per la intersecció de dues d'elles (trencada en cunya). Altres trencades més complexes succeeixen a través de superfícies esglaonades, requerint la trencada prèvia o simultània dels ponts de roca existents entre discontinuïtats sub-paralel·les. Les trencades complexes són menys freqüents i més difícils de preveure. Pretenem caracteritzar el mecanisme predominant de trencada a partir de l'anàlisi de cicatrius de despreniments i forats en la superfície dels vessants seguint el procediment desenvolupat per l'equip investigador.
- Determinació de les dimensions màximes. Què facilita una gran trencada? La dimensió de les trencades simples, com la plana, està condicionada per l'extensió i persistència de la discontinuïtat desfavorable. Moltes trencades es desenvolupen en superfícies en què la seva continuïtat s'interromp per la presència d'un altre pla, reduït el volum de la massa mobilitzada. En altres ocasions, tot i la interrupció, la trencada es desenvolupa formant superfícies esglaonades, segons plans sensiblement paral·lels. No existeixen indicadors que permetin preveure aquest tipus de trencades (simples o complexes). Serà necessari estudiar amb detall el paper dels ponts de roca (zones on les juntes perden persistència i la roca es conserva relativament intacta).
Referències:
Santana D., Corominas J., Mavrouli O., Garcia-Sellés, D. 2012. Magnitude-Frequency relation for rockfall scars using a Terrestrial Laser Scanner. Eng. Geology, 145–146: 50–64.Full Paper
Comparteix: