Assajos de caiguda de blocs
Les variables que afecten la fragmentació d'una massa rocosa són nombroses, fent de la seva modelització una tasca complexa. Les més rellevants són la resistència de la roca i de les juntes presents en la massa despresa, la resistència del terreny i les característiques de l'impacte (p.ex. l'angle i l'energia d'incidència), que varien d'un punt a un altre. Poques vegades existeix la possibilitat d'obtenir aquestes variables a partir d'anàlisis retrospectives de casos inventariats per la falta d'informació necessària. Per això s'han realitzat tres assajos de llançament de caiguda de blocs en cantera per estimar la velocitat dels blocs i obtenir trajectòries i energies d'impacte. Aquests experiments es faran servir per calibrar els models de propagació de despreniments rocosos.
Abans dels assajos, vam col·locar en el terreny diferents dispositius de referenciació. Aquests elements es van usar com a punts de control del terreny i / o com a escales mètriques per georeferenciar totes les imatges i els vídeos. Va ser també una bona oportunitat per fer el primer aixecament fotogramètric amb dron, capturant l'escenari abans de la realització dels assajos. Durant els assajos, aquests dos mètodes es van usar puntualment per posicionar punts significatius (posició final dels blocs o els seus fragments, punts d'impacte, etc.) (Gili et al. 2022; Ruiz-Carulla et al. 2020). Per exemple, vam decidir realitzar un aixecament amb dron cada 5 llançaments de bloc per captar la posició de bloc i / o els seus fragments. A més de les vistes obliqües, si el dron cobreix tota l'àrea d'estudi, es poden produir ortofotografies de manera senzilla. A més de càmeres fotogràfiques i de vídeo (incloent dues GOPRO Hero4), la propagació de cada bloc va ser registrada per tres càmeres de vídeo d'alta velocitat (Sony NEX FS700R) col·locades estratègicament perquè tinguessin punts de vista convergents (Prades-Valls et al. 2022).
Els dies 17 i 18 de juny de 2015 es van realitzar una sèrie d'assaigs a escala real en una pedrera de calcàries situada a Vallirana (Barcelona, Espanya).
Un total de 56 blocs d'entre 0.2 i 4.8 m3 van ser llançats des de dos perfils amb diferents morfologies i altures de caiguda total de 16.5 i 27.5m. Les trajectòries dels blocs i les velocitats van ser capturades mitjançant tres càmeres d'alta velocitat.
Un 43 % dels blocs es van fragmentar quan van impactar amb el terra. La majoria dels blocs eren massissos o presentaven diferents densitats de fissuració. Les característiques dels blocs, en particular la mida i la seva resistència al martell de Schmidt, van ser mesurades abans dels assajos.
Exemple de vídeo en alta definició enregistrat a 400fps corresponent al bloc 19
El 8 de juny de 2016 es va realitzar un tercer assaig a escala real, en aquest cas a la pedrera La Ponderosa situada a Riudecols (Tarragona, Espanya).
Un total de 38 blocs de dacites i 6 blocs de granit d'entre 0.2 i 5.8 m3 van ser llançats des d’un perfil de 24 m (caiguda total) orientat al sud-oest. Les trajectòries dels blocs i les velocitats van ser capturades mitjançant tres càmeres d'alta velocitat.
Un 20 % dels blocs es van fragmentar quan van impactar amb el terra. La majoria dels blocs eren massissos o presentaven diferents densitats de fissuració. Les característiques dels blocs, en particular la mida i la seva resistència al martell de Schmidt, van ser mesurades abans dels assajos.
Exemple de vídeo enregistrat des d'un dron.
Un total de 24 blocs de calcàries d'entre 0.5 i 2.5 m3 van ser llançats des d’un perfil de 19 m (caiguda total) orientat al sud. Les trajectòries dels blocs i les velocitats van ser capturades mitjançant tres càmeres d'alta velocitat.
Prop d’un 85 % dels blocs es van fragmentar quan van impactar amb el talus. La majoria dels blocs eren massissos o presentaven diferents densitats de fissuració.
Exemple de vídeo en alta definició enregistrat des de UAV
Comparteix: