Identificació explícita de volums de roca inestable i avaluació de l' estabilitat

L'experiència adquirida al projecte a Rockrisk ens ha demostrat que, amb l'ús combinat del LIDAR i la fotogrametria digital, és possible identificar, delimitar i georeferenciar totes les discontinuïtats presents al massís rocós, respectant les orientacions i els espaiats reals. Aquesta circumstància obre la possibilitat de fer anàlisis d'estabilitat de sortints rocosos i de volums de roca cinemàticament mobilitzables establint amb precisió les superfícies potencials de trencament i possibilitant la quantificació dels ponts de roca.

Al projecte Rockrisk hem aconseguit definir els volums de roca despresa en despreniments recents amb gran precisió (mitjançant la comparació dels DSM abans i després del trencament. Ruiz-Carulla et al., 2015). Així mateix, hem pogut obtenir la IBSD de la massa rocosa prèvia al trencament i analitzar el procés de fragmentació (Ruiz-Carulla, 2015). La limitació fonamental de l'aproximació seguida fins ara és l’assumpció de persistència infinita de les juntes i, per aquest motiu, fora de casos particulars com els trencaments desenvolupats a través estrats, els volums calculats són més grans que en la realitat.

Objectiu 1a: anàlisi de les traces visibles de les discontinuïtats dels sortints rocosos i blocs individuals mitjançant LIDAR i fotogrametria digital i la seva relació amb la persistència de les juntes i la proporció de ponts de roca presents al massís.

Objectiu 1b: quantificar la contribució de les juntes parcialment penetrants i els ponts de roca a la resistència i estabilitat de masses rocoses en escarpes, mitjançant l'anàlisi retrospectiva de trencaments en què prèviament (objectiu 1a) haurem quantificat el percentatge de juntes i de roca intacta.