Comparteix:

Anàlisi de la propagació i posta a punt del model RockGIS de simulació de trajectòries de despreniments rocosos, incorporant la fragmentació

Per representar el terreny en els programes de simulació de despreniments rocosos solen emprar mapes ràster en què s'assignen les propietats del terreny cel·la a cel·la: la cota (el model digital d'elevacions DEM), la rugositat, els coeficients de restitució etc. La valoració d'aquests paràmetres està sotmesa a una gran incertesa ja que la resolució dels DEM afecta notablement als resultats de la modelització de despreniments.

En realitat, darrere del DEM hi ha un problema més complex. La millora de la resolució dels models obtinguts mitjançant el LiDAR o la fotogrametria digital permet definir de forma més precisa paràmetres com la rugositat. No obstant això, aquesta no es pot dissociar d'altres paràmetres com el coeficient de restitució. Així, per exemple, la granulometria en una tartera és funció de la grandària dels blocs i mostra una distribució espacial que pot identificar-se amb els DEM d'alta resolució. Aquesta variabilitat comporta la variabilitat en el coeficient de restitució ja que les acumulacions de blocs de mida petita són més deformables, i dissipen més energia durant l'impacte. Aquesta problemàtica serà abordada en l'objectiu 3a, que busca analitzar els diversos factors que hi intervenen i condicionen la propagació de blocs, les seves trajectòries i la fragmentació.

En el projecte Rockrisk, hem desenvolupat el model de propagació RockGIS de despreniments rocosos integrat en una plataforma SIG que incorpora, com a novetat, la fragmentació dels blocs (Matas et al. 2017). Els resultats obtinguts fins ara reprodueixen satisfactòriament els despreniments analitzats però s’ha de refinar la modelació del mecanisme de rodament, el tractament de la rugositat que afecta de manera diferent als blocs en funció de la seva mida, la possibilitat d'incloure sistemes de contenció a les simulacions com pantalles dinàmiques i l'algoritme per a la distribució de velocitats i trajectòries entre les diferents mides de blocs quan es produeix la fragmentació del bloc original.

 

L' objectiu 3b és la calibració i validació del codi amb casos reals de despreniments fragmentaris. Concretament, es requereix de la calibració del model de fragmentació desenvolupat al projecte RockRisk, així com de les lleis de fragmentació i implementació en el codi dels resultats de  l'objectiu 3a.


 Referències:

Matas G., Lantada N., Corominas J. , Gili J.A., Ruiz-Carulla R., Prades A. (2017).  RockGIS: A GIS-based model for the analysis of fragmentation in rockfalls. Landslides. DOI.doi:10.1007/s10346-017-0818-7. Accepted: 13 March 2017 (in press). The final publication is available at Springer via http://dx.doi.org/10.1007/s10346-017-0818-7. Full Paper